La vaga de fam dels presoners palestins i l’ombra de Barghouti

Estándar

force

Les mares de molts presoners palestins es manifesten pel benestar dels seus fills.
Marwan Barghouti, el gran representant de la lluita palestina, s’ha col·locat al centre de l’ull mediàtic després d’haver publicat un article al ‘New York Times’. El seu tarannà polític i la seva capacitat de mobilització el fan famós des de la presó, on compleix condemna per haver organitzat diversos atemptats.
 

“Per la pau, allibereu Marwan Barghouti, el Mandela palestí”, resa un colorit mural dibuixat sobre l’imponent mur de formigó al checkpoint de Qalandiya, que separa Jerusalem de Ramal·la. Als carrers palestins, Barghouti és considerat un heroi de la resistència contra l’ocupació israeliana, i probablement l’únic líder polític que aconsegueix generar consensos entre les diverses —i habitualment enfrontades— faccions polítiques a Palestina. Per als israelians, el retrat de Barghouti es la màxima expressió del terrorisme indiscriminat: fou líder de les milícies Tanzim, i també fundador de les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa, ambdues organitzacions terroristes vinculades al partit polític Al-Fatah. Al 2002 va ser condemnat per la justícia d’Israel a complir cinc cadenes perpètues per l’assassinat de cinc civils, a banda d’haver organitzat quatre atemptats més durant la Segona Intifada. Després d’un període d’ostracisme, Barghouti ha retornat amb força a la primera línia del conflicte i a les portades dels mitjans anunciant una vaga de fam massiva, que en el seu inici compta amb el suport de prop de 1.200 presoners palestins.

Barghouti va iniciar una jugada magistral, planejada minuciosament per generar rebombori. Malgrat viure engarjolat a la presó d’Hadarim, al nord d’Israel, el carismàtic líder palestí va aconseguir filtrar un article d’opinió que va publicar el diari nord-americà New York Times el passat 16 d’abril. Se sospita que el presoner va dictar el text en una de les darreres reunions amb els seus advocats o a la seva dona Fadua, molt activa a mantenir viva la campanya pel seu alliberament. El protagonista va triar una data simbòlica per iniciar la vaga: el Dia del Presoner, que aquest any coincideix amb el cinquantè aniversari de l’ocupació israeliana de Cisjordània i Jerusalem Est, prèviament en mans del regne haiximita de Jordània.

Continuar leyendo

(III) VILLANCICOS (Y RIFLES) EN LA CUNA DE JESÚS

Estándar

De la serie «Tales from a strange land»

Ziad, veterano periodista y fixer palestino, nos recogió en el lado israelí del imponente y grisáceo muro de hormigón que divide Jerusalén de Belén. Israel de Palestina. Dos universos sagrados, con una inmensa carga histórica, ubicados a  apenas 20 kilómetros. Sobre el terreno, el muro y el conflicto hacen que la distancia sea abismal entre dos enclaves conectados místicamente pero inmensamente alejados entre sí.
Sorteamos la Tumba de Rachel, otro de los interminables spots de peregrinaje en la holyland. La matriarca descansa (¿en paz?) enjaulada entre placas de hormigón armado y torretas de vigilancia para garantizar la seguridad de los peregrinos judíos que acuden a venerarla. Nos colamos con el auto por una obertura del muro y nos adentramos en Belén sin apenas inspección en el checkpoint israelí. En cuestión de escasos metros, uno siente de repente el latido de Palestina: las banderas, pancartas y grafitis reivindicativos saltan a la vista; los tipos uniformados y armados lucen logos de la ANP y los colores nacionales; las avenidas y el tráfico se tornan alocados y aleatorios; y un enorme anuncio de refresco con Santa Claus deseando felices fiestas da la bienvenida en la enorme avenida que desemboca en la plaza de la Iglesia de la Natividad.

Me sorprendió el blindaje y la cuantiosa presencia policial: diría que pasamos más controles aquí que al entrar en el Muro de las Lamentaciones de Jerusalén. Perros policía rastreando mochilas, decenas de accesos vallados e, incluso, rancheras cargadas de agentes blandiendo sus rifles al puro estilo miliciano revolucionario. Abbas, el presidente palestino, acudía por la noche para celebrar la Misa del Gallo, así que había francotiradores hasta en las terrazas, por si las moscas.

Un lujo pisar Belén acompañado de Henrique Cymerman y Ziad Darwish: dos voces expertas, amigas y conocedoras de los intríngulis de cada cara de la película. Vislumbrando lujosos hoteles y callejuelas en constante transformación, ambos recordaban los 30 años que llevan cubriendo juntos la Navidad de Belén.

Continuar leyendo