‘Haredim’: un mur de les tradicions a Israel

Estándar

Els ‘haredim’, o jueus ultraortodoxos, viuen una vida al marge de la resta de jueus a l’Estat d’Israel, fet que comporta constants tensions entre liberals i extremistes religiosos. Viuen entre una espiral creixent de modernitat, però han aixecat un mur per viure ancorats al passat esperant l’arribada del Messies.

Publicat el 15 de juny de 2017 a la revista El Temps

Barri ultraortodox de Mea Sharim, a Jerusalem. Georgina NoyBarri ultraortodox de Mea Sharim, a Jerusalem | Georgina Noy

Hared significa ‘temorós’. El haredi és una persona temorosa. Temorosa de la policia? No. De Déu. Res més. Hared al debari, temorós per les meves paraules, diu una frase a la Torà. Tractem de complir amb Déu i amb Hashem: guardar el Shabbos, el Kippur, la Torà, estudiar i fer pels altres. ‘Estimaràs el proïsme com a tu mateix’, diu la Torà. És difícil arribar a aquest punt, però un haredi sap i viu amb això”, em va explicar el rabí Daniel Bitton, director de la yeixivà Orot Hateshuva (‘Llums de la redempció’).

Conèixer les entranyes del món ultraortodox no és una tasca fàcil. Vaig aconseguir el contacte amb dos rabins sefardites gràcies a Moisés Benarroch, un comerciant amb qui vaig mantenir diverses trobades al barri de Givat Shaul, a l’entrada del Jerusalem occidental. Moisés, que va passar la seva joventut a Madrid i va estar involucrat en moviments juvenils anarquistes durant la dictadura franquista, es va traslladar a Veneçuela, on va començar a acudir a sessions teòriques d’un rabí argentí. Aquí va començar a acostar-se al món religiós jueu: “Em vaig adonar que el Talmud, escrit fa milers d’anys, ja donava resposta a assumptes fonamentals com l’ecologia i altres regles de vida en societat”, em va explicar sobre la seva transformació personal.

L’estereotip dels jueus haredim és la imatge d’homes que vesteixen vetusts barrets homburg, llargs vestits negres i tirabuixons arrissats anomenats peyos que els pengen al costat de les orelles. Les dones van degudament cobertes, i porten perruques per ocultar els seus cabells originals. El sorgiment del concepte haredi va ser una reacció a la Haskalà, un moviment que pretenia la modernització dels jueus a Europa, i que afavoria una inclusió més gran en els valors culturals i laics del vell continent. Per als haredim, això suposava una amenaça a la identitat jueva tradicional, i van començar a construir les seves vides en barris separats per preservar els seus costums.

Han construït districtes que pretenen evitar la influència de l’Estat jueu modern i liberal en el qual resideixen.

Continuar leyendo

La vaga de fam dels presoners palestins i l’ombra de Barghouti

Estándar

force

Les mares de molts presoners palestins es manifesten pel benestar dels seus fills.
Marwan Barghouti, el gran representant de la lluita palestina, s’ha col·locat al centre de l’ull mediàtic després d’haver publicat un article al ‘New York Times’. El seu tarannà polític i la seva capacitat de mobilització el fan famós des de la presó, on compleix condemna per haver organitzat diversos atemptats.
 

“Per la pau, allibereu Marwan Barghouti, el Mandela palestí”, resa un colorit mural dibuixat sobre l’imponent mur de formigó al checkpoint de Qalandiya, que separa Jerusalem de Ramal·la. Als carrers palestins, Barghouti és considerat un heroi de la resistència contra l’ocupació israeliana, i probablement l’únic líder polític que aconsegueix generar consensos entre les diverses —i habitualment enfrontades— faccions polítiques a Palestina. Per als israelians, el retrat de Barghouti es la màxima expressió del terrorisme indiscriminat: fou líder de les milícies Tanzim, i també fundador de les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa, ambdues organitzacions terroristes vinculades al partit polític Al-Fatah. Al 2002 va ser condemnat per la justícia d’Israel a complir cinc cadenes perpètues per l’assassinat de cinc civils, a banda d’haver organitzat quatre atemptats més durant la Segona Intifada. Després d’un període d’ostracisme, Barghouti ha retornat amb força a la primera línia del conflicte i a les portades dels mitjans anunciant una vaga de fam massiva, que en el seu inici compta amb el suport de prop de 1.200 presoners palestins.

Barghouti va iniciar una jugada magistral, planejada minuciosament per generar rebombori. Malgrat viure engarjolat a la presó d’Hadarim, al nord d’Israel, el carismàtic líder palestí va aconseguir filtrar un article d’opinió que va publicar el diari nord-americà New York Times el passat 16 d’abril. Se sospita que el presoner va dictar el text en una de les darreres reunions amb els seus advocats o a la seva dona Fadua, molt activa a mantenir viva la campanya pel seu alliberament. El protagonista va triar una data simbòlica per iniciar la vaga: el Dia del Presoner, que aquest any coincideix amb el cinquantè aniversari de l’ocupació israeliana de Cisjordània i Jerusalem Est, prèviament en mans del regne haiximita de Jordània.

Continuar leyendo