Malgrat les flames, Haifa preserva el seny

Estándar

317

                                                                     Foto: Georgina Noy

La mediterrània ciutat, la tercera més gran d’Israel, va quedar calcinada pels recents incendis, que van penetrar fins al cor dels barris. Ràpidament, es va estendre des del Govern i mitjans locals la sospita i l’acusació cap als àrabs. Però Haifa és diferent: aquí conviuen diverses comunitats ètniques i religioses, que sempre han apostat per mantenir la calma durant els incendis, les guerres i les Intifades.

Ofer Laszewicki Rubin – Haifa         

*(abajo, traducción a castellano)

“Vaig ser alcalde de Haifa durant la segona guerra del Líban l’any 2006 i el gran incendi del Carmel del 2010. Com llavors, vaig voler transmetre un clar missatge de seguretat i control. Cinc hores després de l’extinció de les flames, ja hi havia equips reconstruint cases”, va declarar l’alcalde de Haifa, Yona Yahav, a un grup de periodistes al porxo d’una casa afectada per les recents flames que van arrasar la ciutat.

Fa dues setmanes diversos incendis simultanis van encendre la ciutat costanera de gairebé tres-cents mil habitants, on les muntanyes es barregen amb els nuclis urbans dels seus dispersos barris. El pànic es va estendre a Haifa i altres regions del país: en qüestió d’hores, les flames es van expandir a tota velocitat, amb terribles danys naturals i estructurals. Poc després, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va declarar que “qualsevol incendi intencionat o incitació a provocar-lo és un acte de terror. Qualsevol persona que crema o intenti cremar parts de l’estat d’Israel serà castigada de manera severa”. Diversos ministres del seu Govern, així com mitjans locals, van llançar la teoria que probablement el país havia d’afrontar un nou repte en la interminable espiral de violència del conflicte palestino-israelià: la Intifada dels focs havia començat. No obstant, l’ambient extremadament sec i la falta de pluja dels últims mesos van ser un factor clau que va contribuir a la ràpida propagació dels incendis.

Quan la tensió sacseja Israel, apareixen els sentiments d’alerta i sospita generalitzada envers els àrabs. Però la república de Haifa és una insòlita excepció. Aquí, la majoria de fonts consultades donen per superades les categories ètniques, religioses o polítiques. “No vaig poder preocupar-me pels missatges sobre terrorisme que llançaven altres polítics des del Govern [nacional]. La meva tasca era donar cobertura completa als meus veïns i veïnes. Haifa és l’única ciutat del món que duu a terme diàriament una pau real entre jueus i àrabs. No ho considerem coexistència: és existència mútua”, va reafirmar l’experimentat alcalde mentre una pluja intensa queia sobre els districtes cremats de Haifa, que encara desprenen olor de socarrim.

Continuar leyendo

(II) HAIFA FLUYE

Estándar

De la serie “Tales from a strange land”

Tan solo poner el pie en Haifa noté frescura. Veníamos de días de extrema sequedad y calor, que ayudaron a propagar en un santiamén los incendios que arrasaron diversas áreas del país. Bajé del tren en la parada de Bat Galim, nombre del vecindario construido a escasos metros de la playa. Aquí el agua se ve limpia y bastante transparente, y el tayelet (paseo marítimo) me recordó al de mi querido El Masnou. Vista desde el litoral, Haifa impone: las verdes colinas se elevan prácticamente frente al mar. Recuerda a las postales de San Francisco o incluso Río de Janeiro, construidas entre montículos y empinadas avenidas. Saba (abuelo) Smhuel y safta (abuela) Adela descansan en paz aquí. Mi madre y mis hermanos nacimos en el barrio del Karmel. Mi sentimiento de pertenencia a Haifa es enorme e imborrable.

Vine de jueves a shabbat para unirme a un tour con otros periodistas para cubrir los daños causados por las llamas; estar con la calma con mi amigo Jonathan (“Yona”); y vibrar con el jolgorio del Hag Hahagim -la “fiesta de las fiestas”-, donde se unen alegremente la Navidad, el Hannukah y el Ramadán. Ésta última fiesta musulmana pasó hace meses, pero lo importante es festejar unidos:

–    “Por suerte, Jesús, Moisés y Mohamad jamás pasaron por aquí”, ironizaba Yonah                      Yahav -dicharachero alcalde de Haifa-, tratando de explicar el porqué de la                                fraternal convivencia entre tribus, un hecho insólito en Israel.

Continuar leyendo