‘Haredim’: un mur de les tradicions a Israel

Estándar

Els ‘haredim’, o jueus ultraortodoxos, viuen una vida al marge de la resta de jueus a l’Estat d’Israel, fet que comporta constants tensions entre liberals i extremistes religiosos. Viuen entre una espiral creixent de modernitat, però han aixecat un mur per viure ancorats al passat esperant l’arribada del Messies.

Publicat el 15 de juny de 2017 a la revista El Temps

Barri ultraortodox de Mea Sharim, a Jerusalem. Georgina NoyBarri ultraortodox de Mea Sharim, a Jerusalem | Georgina Noy

Hared significa ‘temorós’. El haredi és una persona temorosa. Temorosa de la policia? No. De Déu. Res més. Hared al debari, temorós per les meves paraules, diu una frase a la Torà. Tractem de complir amb Déu i amb Hashem: guardar el Shabbos, el Kippur, la Torà, estudiar i fer pels altres. ‘Estimaràs el proïsme com a tu mateix’, diu la Torà. És difícil arribar a aquest punt, però un haredi sap i viu amb això”, em va explicar el rabí Daniel Bitton, director de la yeixivà Orot Hateshuva (‘Llums de la redempció’).

Conèixer les entranyes del món ultraortodox no és una tasca fàcil. Vaig aconseguir el contacte amb dos rabins sefardites gràcies a Moisés Benarroch, un comerciant amb qui vaig mantenir diverses trobades al barri de Givat Shaul, a l’entrada del Jerusalem occidental. Moisés, que va passar la seva joventut a Madrid i va estar involucrat en moviments juvenils anarquistes durant la dictadura franquista, es va traslladar a Veneçuela, on va començar a acudir a sessions teòriques d’un rabí argentí. Aquí va començar a acostar-se al món religiós jueu: “Em vaig adonar que el Talmud, escrit fa milers d’anys, ja donava resposta a assumptes fonamentals com l’ecologia i altres regles de vida en societat”, em va explicar sobre la seva transformació personal.

L’estereotip dels jueus haredim és la imatge d’homes que vesteixen vetusts barrets homburg, llargs vestits negres i tirabuixons arrissats anomenats peyos que els pengen al costat de les orelles. Les dones van degudament cobertes, i porten perruques per ocultar els seus cabells originals. El sorgiment del concepte haredi va ser una reacció a la Haskalà, un moviment que pretenia la modernització dels jueus a Europa, i que afavoria una inclusió més gran en els valors culturals i laics del vell continent. Per als haredim, això suposava una amenaça a la identitat jueva tradicional, i van començar a construir les seves vides en barris separats per preservar els seus costums.

Han construït districtes que pretenen evitar la influència de l’Estat jueu modern i liberal en el qual resideixen.

Continuar leyendo