‘Haredim’: un mur de les tradicions a Israel

Estándar

Els ‘haredim’, o jueus ultraortodoxos, viuen una vida al marge de la resta de jueus a l’Estat d’Israel, fet que comporta constants tensions entre liberals i extremistes religiosos. Viuen entre una espiral creixent de modernitat, però han aixecat un mur per viure ancorats al passat esperant l’arribada del Messies.

Publicat el 15 de juny de 2017 a la revista El Temps

Barri ultraortodox de Mea Sharim, a Jerusalem. Georgina NoyBarri ultraortodox de Mea Sharim, a Jerusalem | Georgina Noy

Hared significa ‘temorós’. El haredi és una persona temorosa. Temorosa de la policia? No. De Déu. Res més. Hared al debari, temorós per les meves paraules, diu una frase a la Torà. Tractem de complir amb Déu i amb Hashem: guardar el Shabbos, el Kippur, la Torà, estudiar i fer pels altres. ‘Estimaràs el proïsme com a tu mateix’, diu la Torà. És difícil arribar a aquest punt, però un haredi sap i viu amb això”, em va explicar el rabí Daniel Bitton, director de la yeixivà Orot Hateshuva (‘Llums de la redempció’).

Conèixer les entranyes del món ultraortodox no és una tasca fàcil. Vaig aconseguir el contacte amb dos rabins sefardites gràcies a Moisés Benarroch, un comerciant amb qui vaig mantenir diverses trobades al barri de Givat Shaul, a l’entrada del Jerusalem occidental. Moisés, que va passar la seva joventut a Madrid i va estar involucrat en moviments juvenils anarquistes durant la dictadura franquista, es va traslladar a Veneçuela, on va començar a acudir a sessions teòriques d’un rabí argentí. Aquí va començar a acostar-se al món religiós jueu: “Em vaig adonar que el Talmud, escrit fa milers d’anys, ja donava resposta a assumptes fonamentals com l’ecologia i altres regles de vida en societat”, em va explicar sobre la seva transformació personal.

L’estereotip dels jueus haredim és la imatge d’homes que vesteixen vetusts barrets homburg, llargs vestits negres i tirabuixons arrissats anomenats peyos que els pengen al costat de les orelles. Les dones van degudament cobertes, i porten perruques per ocultar els seus cabells originals. El sorgiment del concepte haredi va ser una reacció a la Haskalà, un moviment que pretenia la modernització dels jueus a Europa, i que afavoria una inclusió més gran en els valors culturals i laics del vell continent. Per als haredim, això suposava una amenaça a la identitat jueva tradicional, i van començar a construir les seves vides en barris separats per preservar els seus costums.

Han construït districtes que pretenen evitar la influència de l’Estat jueu modern i liberal en el qual resideixen.

Continuar leyendo

La revolució litúrgica de les dones del mur a Jerusalem

Estándar

El moviment Womens of the Wall (WOW) està format per dones jueves que lluiten per poder exercir el seu dret a vestir lliurement robes litúrgiques, resar, llegir col·lectivament fragments de la Torà o festejar cantant la seva fe sense censures.

Imatge-nova-2

Membres de WOM resant al Mur de les Lamentaciones // Foto: EFE
Plovia a bots i barrals, i fins i tot a estones pedregava. De nit, la pujada a Jerusalem era una calamitat, i als turons de la ciutat santa el fred penetrava fins als ossos. Al checkpoint d’accés al Mur de les Lamentacions (kotel) per la Dung Gate —una de les vuit portes d’accés a la ciutat antiga— un grup d’unes cinquanta dones espera enfront del detector de metalls i els guàrdies de seguretat. Algunes sostenen petites menoràs (canelobres) i comencen a entonar, amb to agut i dolç, típiques cançons de Hanukà, la Festa jueva de les Llums.

Són integrants de Women of the Wall (WOW), dones jueves d’Israel i la diàspora que lluiten per poder exercir el seu dret a vestir lliurement robes litúrgiques, resar, llegir col·lectivament fragments de la Torà i festejar cantant la seva fe sense censures en l’últim vestigi dempeus del Segon Temple, el lloc més sagrat del poble jueu. Són rupturistes, però no homogènies: les seves integrants provenen de corrents diferents com l’ortodox, el reformista, el conservador o el renovador. El seu objectiu és aconseguir el reconeixement i l’aprovació, per practicar el seu judaisme lliurement, per part de les autoritats polítiques i religioses, que des de la fundació de l’Estat d’Israel l’any 1948 van acordar deixar en mans dels rabins ultraortodoxos el control absolut sobre les normes que s’apliquen al kotel.

Continuar leyendo

SAFED: EL EPICENTRO DE LA KABBALAH

Estándar

De la serie “Tales from a Strange Land”

Safed –o Tzfat en hebreo- es un recóndito y peculiar poblado al norte de Israel. Es el centro urbano más alto del país, perdido entre las serpenteantes carreteras comarcales que traviesan las montañas de la verde Galilea. Es considerado como una de las cuatro “ciudades sagradas” del judaísmo: Jerusalén (fuego), Hebrón (tierra), Tiberias (agua) y Safed (aire). El “Zohar”, una de las fuentes del misticismo judío, señaló que el aire de éste lugar es el más puro de la tierra de Israel.

Llegué a Safed en una soleada mañana de Febrero con mi amiga Adriana, una barcelonesa muy interesada en movidas místicas. Al aparcar el vehículo, se percató que estaba inmersa en un universo aparte. Acostumbrada a los judíos israelíes laicos de Tel Aviv y cercanías –que visten y viven a semejanza de Barcelona-, se asombró al vislumbrar el aspecto de los habitantes del elevado enclave sagrado: la gran mayoría son judíos religiosos, muchos de ellos ultraortodoxos. Para más inri, conviven gentes de los diversos submundos del judaísmo religioso: jasídicos, jaredíes, de descendencia askenazí o sefardí… por lo que las variedades de sombreros de copa, largos abrigos y batas oscuras o estilos de tirabuzones capilares eran tan diversos que se me hacía difícil explicarle cada matiz sobre su indumentaria.

Continuar leyendo